Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius i el medi físic on es relacionen, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Que es un ecosistema aquàtic?
Un ecosistema aquàtic és un ecosistema dins o al voltant d'un cos d'aigua. Hi viuen comunitats d'organismes que són dependents els uns dels altres i del seu entorn. Els dos tipus principals d'ecosistemes aquàtics són els ecosistemes marins i els ecosistemes d'aigua dolça.
Els Bentos
Els bentos,són aquells que viuen als fons marins, també anomenat la zona bèntica o simplement el bentos. N'hi ha que són fixos, d'altres que efectuen desplaçaments curts i d'altres que recorren distàncies llargues.
Els pelàgos
Animals que no depenen del fons marí. Sempre neden en conjunt.
El nècton
El nècton és el conjunt d'organismes pelàgics que neden activament. La majoria del organismes del nècton són peixos, però també hi ha rèptils, cnidaris, cefalòpodes i també mamífers.
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, es a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental), però també n'hi ha d'oceàniques que habiten sobre els talussos continentals.
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m, el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.
La major part del nècton és epipelagic perquè aquesta zona es mes il·luminada, la més càlida i la que té mes abundància de fitoplàncton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de la vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. EL peix mésgros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de mes grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i el bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàncton i també els depredadors d'altres peixos.
(full!)
Que es el placton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada