Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius i el medi físic on es relacionen, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Que es un ecosistema aquàtic?
Un ecosistema aquàtic és un ecosistema dins o al voltant d'un cos d'aigua. Hi viuen comunitats d'organismes que són dependents els uns dels altres i del seu entorn. Els dos tipus principals d'ecosistemes aquàtics són els ecosistemes marins i els ecosistemes d'aigua dolça.
Els Bentos
Els bentos,són aquells que viuen als fons marins, també anomenat la zona bèntica o simplement el bentos. N'hi ha que són fixos, d'altres que efectuen desplaçaments curts i d'altres que recorren distàncies llargues.
Els pelàgos
Animals que no depenen del fons marí. Sempre neden en conjunt.
El nècton
El nècton és el conjunt d'organismes pelàgics que neden activament. La majoria del organismes del nècton són peixos, però també hi ha rèptils, cnidaris, cefalòpodes i també mamífers.
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, es a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental), però també n'hi ha d'oceàniques que habiten sobre els talussos continentals.
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m, el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000m, i el batipelàgic, per sota dels 1000m.
La major part del nècton és epipelagic perquè aquesta zona es mes il·luminada, la més càlida i la que té mes abundància de fitoplàncton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de la vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. EL peix mésgros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de mes grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i el bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàncton i també els depredadors d'altres peixos.
Els ambients pelàgics
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic?
La zona nerítica és la zona poc profunda, arriba els 10 metres de profunditat i la zona oceànica és tota la zona que queda per sota dels 10 metres.
2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgics, mesopelàgics i batipelàgics.
Epipelàgic de 0 - 200 metres; Mesopelàgic de 200 - 1.000 m; Batipelàgic de més de 1.000 m.
3. Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos?
L'epipelàgic és la zona més il•luminada, la més càlida i la que té més fauna.
El nècton
1. Indica altres organismes nectònics a més dels peixos.
Els calamars.
2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimensions.
El bacalla, de mida gran, i la sardina, de mida petita.
3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
S'anomenen estancs de peixos
4. Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos.
Es caracteritzen per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. Ex: Tonyines, peixos espasa i bonítols.
El plàcton
Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb despláçaments molt curts (plàcton) i d'altres mes grans que són nedadors actius i recorren distancies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàcton o plàcton vegetal està format per diferents tipus d'aigues microscòpiques:
- Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
- Silicoflagel·lats: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
- Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lular sol estar dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.
- Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs també llargs.
El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton. Els grups més importants són:
- Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
- Copèpodes: Petits crustacis amb un coa anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
Com a característiques generals dels organismes planctònics cal destacar:
a) La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presencia d'apèndixs més menys ramificats.
b) La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.
Fitoplàncton
1. Assenyala alguna característica comuna als Ceratium (dinoflagel·lades) i tal Chaetoceros (diatomees que formen cadenes). Els resulta útil aquesta característica com a organismes plactònics? Per què?
2. Indica alguns trets que seveixin per indentificar les coccolitoforals i les silicoflagel·lades.
Zooplàncton
1. Per als organismes filtradors del fitoplàcton, quin aliment és més assequible: coccolitoforals i silicoflagel·lades o bé diatomees en cadena com el Chaetoceros?
2. Descriu la forma d'una llorgia de tintínid.
3. Quins òrgans impulsen el moviment dels copèpodes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada