Clima Mediterrani- Abioncillo

Des de fa uns anys al Joan Boscà,  s’organitza una sortida d’una setmana a Abioncillo de Calatañazor (Sòria) amb el motiu de realitzar el crèdit de síntesi de segon d’ESO. Els propòsits, són molts. Des de créixer com a persones, aprendre coses noves passar-nos ho bé, fins a gaudir de la naturalesa i la tranquil·litat que no hi ha a Barcelona

Dilluns 07/05/12

A les vuit i mitja del matí i ja estàvem a l’escola amb ganes d’agafar el autocar per anar a un petit poble de Sòria anomenat Abioncillo de Calatañazor. Cap a les nou el vam agafar, deixant enrere la nostra ciutat, Barcelona.  Cada dos hores fèiem una petita parada per esmorzar, dinar i descansar una mica d’aquell viatge tant llarg i pesat.

Després de vuit hores de viatge per fi vam arribar a Abioncillo. Ens vam acomodar a les habitacions i tot seguit ens van fer un petit resum sobre el que faríem aquests cinc dies. Vam pensar que seria molt divertit i interesant. Seguidament ens van dividir en petits grups i vam fer una passejada per aquell petit poble, explicant-nos la vegetació, el temps, les instal·lacions, els pocs habitants que tenia i alguna que altra historia sobre el poble.

Amb una gana terrible vam anar a sopar i finalment vam acabar el dia amb una passejada nocturna, amb la qual ens vam mullar bastant , on ens van portar fins una casa i allà amb el caliu del foc ens van explicar unes històries de por.

Sense gaires ganes de descansar en van fer anar a dormir. 

Dimarts 08/05/12

Ens vam llevar a les vuit i mitja, cansats de no haver dormit gaire, vam anar a esmorzar. Seguidament vam arreglar-nos l’habitació i ens vam preparar per agafar l’autocar direcció “Cañón del Río Lobos”. De camí ens van explicar la vegetació que predominava en aquell paisatge, abundaven els boscos de savines, que estaven situades on el sòl era calcari (sòl bàsic), aquests arbres eren de la família dels xiprers , també hi abundaven els boscos de pins, que estaven situats a un sòl sorrenc (sòl àcid) . Hi havia dos tipus de pins: el pi roig, amb la escorça taronja i el pi negre, que la seva escorça era negre. També ens van parlar sobre la gastronomia d’aquella època, el plat típic d’abans era l’arròs amb esquirol.

Després d’una hora i mitja de viatge i unes quantes corbes vàrem arribar al nostre destí. Plovia a bots i a barrals. Vam caminar una mica fins arribar al “Río Lobos” on ens van explicar que en aquell riu hi havia proliferació de nenúfars. També ens van comentar el pas del mar per aquelles roques tant grans, anomenades roques calcàries, que eren sediments del mar. Seguidament vam continuar caminant fins arribar a l’ermita de “Sant Bartomeu”(San Bartolomé), que va ser construïda l’any 1200 (s. XII) per monjos templers, van escollir aquell lloc ja que era molt tranquil i estava aïllat de la població. Era una ermita romànica amb arcs gòtics. La gent deia que eren monjos especials perquè van construir la ermita en un punt exacte on quedaven dos distàncies iguals a cada costat.

Després d’aquesta petita explicació, vam anar a un cova molt gran, creada per el cabal del riu. Allà ens van explicar alguna curiositat sobre l’ermita, i ens van parlar una mica sobre les aus d’aquell paratge, on hi predominaven els voltors.  Vam tornar per el camí oficial del parc i vàrem agafar l’autocar de tornada a Abioncillo. Al arribar vam dinar.

Després del temps lliure en vam quedar a la casa a fer tallers, i per fer-los ens van dividir en tres grups (A, B i C) nosaltres anàvem al grup A, primer vam fer bastons amb  fusta de salze blanc, ho vam fer amb aquella fusta perquè quan es calenta és molt flexible i a la vegada resistent. Vam esclafar la punta del basto de salze la vam enganxar a un estri que li donava la forma corba i amb un cordó l’aguantava, seguidament el vam polir i vam deixar a que li agafes la forma. Al acabar l’activitat fèiem molta olor a fum i teníem els ulls plorosos a causa del foc.

Abans d’anar a sopar vam fer l’últim taller del dia, consistia en agafar animals invertebrats del riu Abión amb un colador i després depositar-los en una caixa amb aigua, per després analitzar-los i identificar-los. Després d’analitzar els petits invertebrats vam descobrir que la contaminació del riu era molt baixa o gaire bé nul·la.

Vam sopar. Després tots el grups vam anar a un descampat, on ens van donar una classe d’astronomia. Ens van ensenyar les diferents constel·lacions, en concret la osa major  (carro gran) i la osa menor (carro petit), també ens van ensenyar a orientar-nos ja que ens van ensenyar quina era l’estrella Polar( que sempre senyalava al nord) l’estrella polar. També vam poder veure venus amb el telescopi i descobrir que Venus també te diferents fases, com la lluna. I també ens van parlar de l’enigma del “tio vivo” i el “mòbil”. Finalment vam anar a les habitacions.

Dimecres 09/05/12

Ens van llevar amb una cançó que la tocava un dels monitors, en Robert amb la seva flauta. Vam anar a esmorzar i seguidament ens vam preparar per anar a la “Fuentona”. Abans d’emprendre la caminada ens van donar la “Carpeta de campo” on dins tenia un mapa que indicava el recorregut que faríem per arribar-hi. Caminàrem cinc quilòmetres. De camí ens vam mullar una mica els peus al riu, l’aigua estava molt freda, després de refrescar-nos vàrem seguir el camí cap a la “Fuentona”. Al arribar ens explicaren una anècdota, la gent creia que l’aigua d’allà era del mar, per això algunes persones la coneixia com “ojo de mar”. Tenia trenta metres de diàmetre i nou de profunditat, però després tenia coves subterrànies que arribaven als cent quinze metres de profunditat encara que hi han altres galeries que encara es desconeixien. L’aigua  de la Fuentona, prové de la pluja i del desglaç de la neu. Podia provenir de diferents punts però es filtrava pel sòl i es dirigia a coves subterrànies fins que arribava i aquest procés durava aproximadament dos dies. Quan la “Fuentona” no tenia capacitat suficient l’aigua besava i formava el començament del riu “Abión”. Allà l’aigua sempre té la mateixa temperatura (molt freda). Han mort cinc persones investigant les coves subterrànies. De tornada vam entrar a un museu on vam veure uns vídeos sobre les investigacions que havien estat realitzades. Allà ens va vindre a buscar l’autocar i al arribar vam anar ràpidament a dinar ja que estàvem cansats i amb molta gana de la caminada.

Després de dinar i tenir una mica de temps lliure vàrem anar direcció la “Laguna Negra”. Allà vam llegir el poema “Tierras de Alvargonzález” d’Antonio Machado on  anomenava la “Laguna Negra” uns quants cops, i de pas ens van fer un petit resum sobre la historia d’aquell escriptor tant conegut.

També ens van explicar el motiu del nom de la “Laguna” el perquè era que les pedres que hi havien eren negres, o bé molt fosques i això feia que l’aigua de la “Laguna” semblés gaire bé negre. Va ser un dels llocs que mes ens va agradar ja que no hi va haver gaire explicació i ens van deixar mes temps per gaudir del paisatge i jugar amb la neu. Tots mullats vam pujar a l’autocar direcció cap a la casa. Vam sopar.

Al acabar de sopar férem jocs d’animació, va ser molt divertit, ens ho vam passar molt bé i vam riure molt. Amb un joc de presentació vam dir el nostre nom i una cosa que ens agradés, després vàrem jugar al joc del arranca cebes que allà l’anomenaven “el Lobo”, després vam jugar a la bomba i al que li tocava havia de fer una prova, també vam jugar a les cadires  i finalment al futbol xines. Al acabar anàrem a les habitacions rebentats del cansament que portàvem acumulat.

Dijous 10/05/12

Ens aixecaren amb la mateixa cançoneta de sempre, bastant frescos vam anar a esmorzar. Sense saber el dia que ens esperava vam pujar a l’autocar que ens va portar fins a Numancia. Abans de començar el recorregut per les ruïnes d’aquell poble, ens ensenyaren un petit vídeo d’introducció. Seguidament pararem al costat d’uns molins circulars de pedra. Allà en van explicar les característiques de la cultura celtibèrica. Van ser uns dels primers que van introduir la moneda. La ceràmica en aquella cultura era important, al principi es fabricava manualment, mes tard la fabricaven amb una eina anomenada torn. Sabien temperar el ferro molt bé. També sabien protegir-se molt bé del fred. Treballaven molt bé amb la llana, una de les especialitats de la llana era el “sagún”(manta de llana) i la ”languarina” (capa). Les seves religions eren naturals, és a dir, els seus déus eren fets naturals o animals, com per exemple el sol, la pluja, un cavall, un voltor, etc.  Recollien els ossos dels morts, els incineraven i els posaven a una fossa o a una capsa de ceràmica i les enterraven juntament amb les seves pertinences personals (l’aguar funerari). També ens explicaren que els numantins van derrotar els romans el 23 d’agost del 153 a.C. Els romans van estar vint anys amb derrotes constants i amb la dignitat per terra fins que van enviar a Públio Cornelio Escipión d’Àfrica, que ell i el seu exercit derrotaren els cartaginesos. Escipión tenia una estratègia va col·locar set campaments que actualment estan senyalats amb una estàtua, els campaments estaven units per una muralla de nou metres de perímetre. Els numantins no podien sortir de la ciutat, per tant no van poder anar a buscar menjar durant onze mesos, el final té dues versions; una deia que es van suïcidar i van cremar la ciutat i l’altra deia que es van rendir i Escipión va cremar la ciutat i va vendre alguns numantins com a esclaus, i els esclaus els obligaven a realitzar  els treballs que millor se’ls hi donaven, els feien fabricar la “languarina” i el “sagún”, espases celtibèriques i objectes ceràmics. Tot això que hem explicat va succeir a la segona edat del ferro durant els segles II, III, VI, V a.C.

La ciutat de Numancia no va estar ben ubicada fins que Eduardo Sabedra va trobar la exacta localització. Algunes de les característiques de Numancia era que la ciutat estava construïda per quadricules, els carrers eren com laberints ja que d’aquesta forma les cases paraven el vent, es a dir, estaven intercalats entre sí. Els carrers tenien pedres, que feien com una mena de pont i així evitaven embrutar-se de les aigües brutes que baixaven pels carrers. Aquella ciutat tenia dos grans carrers principals, també tenia “algibers” que estaven construïts amb pedra i podien ser privats o públics,  eren contenidors per l’aigua, que podia provenir de la pluja o del riu. Numancia tenia dos tipus de cases; la romana, que estava feta de pedra (irregular i arenosa) i amb la tècnica de “mamposteria” , el sostre estava fet de palla llarga de sègol, i tenia un pati en el qual hi havia un forn i un “algiber”. La paret de la casa estava feta amb la tècnica d’adob (fang i palla).  

Tenia varies zones; la primera zona era artesanal on hi treballaven i guardaven les eines de l’ofici (artesanals), la segona zona era l’alcova que era el dormitori i no tenia finestres i la tercera zona que eren les quadres.

O, la celtibèrica, que era més petita, adossada (compartia una paret mitgera), tenia menys compartiments i una trapa que portava a la bodega, les begudes més conegudes eren la “caelia” (blat fermentat) i la hidromel (aigua de mel fermentada), bevien alcohol els dies de lluna nova o la nit abans d’un combat. Els bancs de les cases estaven enganxats al terra, tenien les seves pròpies armes, i les més especials eren l’espasa i la llança. També hi havia un instrument que era la “Trompa Celtiibèrica” que era una espècie de trombó.

El barri sud de Numancia, tenia cases romanes de rics, es a dir eren mes modernes. Una de les quals pertanyia a un metge i l’altre a un escrivà. Tenien un pati amb un “pluvium” i els seus sostres eren anomenats tègules.

Després d’aquesta llarga explicació agafarem l’autocar per anar  a Calatañazor. Era el centre de moltes petites viles com Abioncillo. Allà ens van parlar de la invasió musulmana a la península l’any 711 i  amb tres anys arribaren al nord de la península. Els asturians, els bascos i altres regnes del nord van iniciar la reconquesta el s.X, després al segle del ferro els regnes estaven en mans de ningú, es a dir, canviaven de govern musulmà a cristià. Els cristians van fer que Medina Celi fos la capital i allà es conserva l’arc del triomf. Els cristians venceren a Almanzor  i s’apropien de Calatañazor, això va succeir el s.XI. Després de la reconquesta els cristians van repoblar les seves terres, es van organitzar en comunitats, i escolliren una capital (Vila), els habitants tenien molts poders, generalment jurídics.

Al s.XIII hi ha una gran sequera acompanyada d’una mala collita i per tant els habitants passaven fam, a més es va afegir la pesta negra, el país va caure en una crisis i els feudals  la aprofitaren i van crear un sistema feudal en que el rei i el noble governaven, això va passar al s.XIV. Despres d’aquella llarga xarrada vam tornar a agafar l’autocar i finalment arribarem a Abioncillo on vàrem dinar.

Després d’una bona estona de descans, férem els tallers que no ens va donar temps a fer el dimarts. Nosaltres vam fer la carpeta reciclada que consistia en tira pintura dins d’una safata d’aigua ras i submergir-hi un paper de forma que la pintura quedava estampada al paper, mentre el paper s’eixugava, tallarem un tetrabric  i seguidament quan ja s’avien eixugat els papers vam passar a enganxar-los, finalment vam fer uns forats i vam posar la goma. Després del taller vam continuar la tarda amb uns jocs populars. Ens vam dividir en tres grups. Vam començar amb el joc de les bitlles, era un tant diferent, perquè tenia un peça al capdavant anomenada ‘’minga’’ que contava 3 punts mentre que les altres només 1. Per jugar férem parelles i vàrem fer unes quantes rondes de joc. Seguidament vàrem jugar al joc de la calba que consistia en tirar la guarra (peces de metall cilíndriques) a una tronc, que era la calba i així amb una mica de punteria fer punts. Si aconseguies tocar la fusta tenies un punt i repeties la jugada fins que fallessis. Després vàrem jugar a la ‘’tanquilla’’, que consistia en tirar dos guarras (peces de metall amb forma de disc) a una peça de metall cilíndrica amb una pedra o moneda a sobre i aconseguir tirar-la. I així vàrem acabar la tarda i anàrem a sopar.

A continuació, ens vam arreglar per anar a la discoteca que començava a les deu i acabava a les dotze. Ens ho vam passar molt bé, tot i que se’ns va fer curta. Amb ganes de continuar la festa anàrem a les habitacions a dormir, encara que no teníem gaires ganes.

Divendres 11/05/12

Com cada matí ens van despertar amb la mateixa cançó, ja pesada. Tothom amb una mica de mal humor pel fet de no haver dormit gaire i tristos perquè deixàvem enrere una gran setmana vàrem fer-nos les maletes, vam esmorzar i ràpidament agafarem l’autocar direcció Sòria. Allà ens van portar al riu Duero on vam llegir uns altres poemes d’Antonio Machado. I després ens van portar a veure un monestir construït al s.XIII molt bonic però petit, anomenat San Saturio que era el patró de Sòria, d’aquell lloc nomes es conserva l’església i el claustre, al s.XVII desapareixen els monjos i el monestir queda abandonat. Era un edifici romànic que tenia pocs forats i finestres, no molt ample i amb uns arcs apuntats, com era petita varen ampliar els altars i també feren dos capelles. En els capitells hi ha escenes de l’antic i el nou testament.  Al ser abandonat el sostre del claustre desapareix i actualment reconstrueixen algunes parts. El claustre te diferents tipus d’arcs que tenien relació amb un altre claustre d’Itàlia. Aquest claustre és únic a Espanya. També estava pintat però amb el pas del temps ha desaparegut la pintura. Després d’aquesta explicació vam agafar l’autocar direcció al centre de Sòria a fer unes petites compres. Tothom es va decantar per comprar embotits i dolços estaven molt bons i molt bé de preu. Passats uns 40 minuts ens vam dirigir a l’autocar que ja ens portava de tornada a Barcelona. Vam fer dues parades, un per dinar a Saragossa i l’altre per descansar d’aquell viatge tan llarg.

Al arribar cansats, vam marxar cap a casa. 

Conclusió

He passat un molts bons cinc dies a Abioncillo de Calatañazor, he aprés molta història sobre Numancia i els numantins, he fet molts tallers molt interesants que ens han servit per apendre a fer un foc per exemple o una carpeta. Ens ha agradat molt visitar la Laguna Negra, que sempre ens havia fet il·lusió veure i hem sabut molts rius que passen pels voltants d’Abioncillo ja sigui el riu Abión, com al costat de Sòria, el Duero. Ens ha agradat molt l’estada en aquest poble perdut a la muntanya i encara que se’ns ha fet curt, ens ha encantat gaudir d’un paisatges tant agradables.